La Chani és una via ben bonica, amb una aproximació absolutament original, que per si sola ja paga la pena. Sens dubte és la gran clàssica del sector, per traçat i roca. Envoltada d’un ambient totalment marí, cerca la lògica en tot moment, aprofitant totes les possibilitats que ofereix la paret. Del tot recomanable. Recordeu…
La Good Joint és una variant de sortida de la clàssica SAME i tot un encert. S’escola intel·ligentment cap al buit trobant una sortida ben bonica i escaladora. Pràcticament desequipada, es protegeix perfectament amb friends i tascons. Molt recomanable. Recordeu que la Falconera està afectada per regulacions de l’Escalada. Informeu-vos abans de planejar escalar a…
L‘altres Límits és una via menor, que li treu tot el suc a un pany de paret on la Roca Alta es desdibuixa. Això no obstant, la tercera tirada és ben bonica, una placa d’aquelles tan típiques de la zona, amb les seves franges i uns bonics moviments en bavaresa. Les reunions són tot un…
Paral·lela a la popular Performance s’enfila la comercial Creuer Pontiac. Generosament equipada pel gaudi del personal, aprofita part de la primera tirada de la Performance per marxar cap a la dreta, aprofitant amb delit el terreny lliure que queda. Les dues primeres tirades són verticals i ben boniques, tot un gaudi. Després la via perd…
La Pawnee Fiction pren la filosofia de la seva veïna “Sol de Mitjanit” i s’enfila de manera directa a aquesta discreta muralla que és la Serra dels Canals. Per fer-ho guanya primer la zona inclinada amb 4 llargs de corda fàcils i amb roca més compacta del que hom pugui imaginar. La segona part de…
La Paret de l’Esperança tanca el Serrat dels Pollegons per la banda de Migdia. A primer cop d’ull, poc atractiva pels escaladors, amaga això no obstant, trams d’escalada prou interessants. La Nexus serpenteja per la paret a la cerca de panys de qualitat, però no pot evitar les feixes que li barren el pas cap…
Per tots aquells que Montserrat és el nostre terreny de joc habitual sabem que depenent de la Regió la roca té unes característiques o altres. A Gorres trobem grans còdols, per la sud forats i preses aspres, a la Nord de Frares aquella pàtina blanca tan característica i així per cada raconada. Com no podia…
La Serra de Queralt esdevé vers el sud un mirador privilegiat de la comarca del Berguedà. Lloc altament humanitzat hi destaquen uns quants sectors d’escalada esportiva al mateix peu del camí. En un d’aquests (Mirador de garreta), hi trobem la Queraltina, itinerari de 3 tirades envoltada de vies esportives. Es tracta d’una via “fabricada”, on…
La via dels Quatre és tota una lliçó d’estil en els temps que corren. 200 metres de via entorn el V+ sense fer ús d’expansions, ni tan sols a les reunions. Hom podria pensar que ens trobem davant una via exposada, res més lluny de la realitat. Les tirades es troben mig protegides a base…
La de la Piedre Brut Nature és d’aquell tipus de via que es van obrir amb la mentalitat d’anar de pressa i sortir en el dia. És per això, que a pesar de ser un itinerari lògic no sigui una línia elegant, i és que la lògica i la bellesa en aquest cas no van…
Equipada pel gaudi del personal, amb roca boníssima i si no sanejada a consciència, la Dos Tontos Muy Tontos de ben segur que ja és de les vies més repetides a Àger. Amb un traçat encertat, brinda 5 tirades rodones, on podrem posar en pràctica una gran varietat de tècniques d’escalda: adherències, diedres, fissures, extra…
La Roca de Nadal és una agulla discreta, tant que fins a l’any 2005 no es va obrir la més que evident Aresta Brucs. Dos llargs de corda que ens menen directament a un exclusiu cimall, privilegiat mirador de la Regió. Aproximació: Deixem el vehicle a Can Massana i ens dirigim vers el refugi Vicenç…
De la poca gent que conec que hagi repetit aquesta via només en sé d’un que no hagi sortit cantant el colacao… Nosaltres no en som l’excepció. I és que no val a refiar-se d’una ressenya que no passa de V i d’algunes cites a les guies que qualifiquen la roca d’envejable. Res més lluny…
La Guerreros de la Roca és un regal de via pels qui gaudeixin fent anar la ferralla. Tota ella en fissura menys uns pocs metres de la primera tirada, esdevé el terreny de joc ideal per l’autoprotecció. La via va de menys a més, amb les dues darreres tirades de traca, amb una fissura pregona,…
A la banda nord de la Cinglera del Bolet s’hi dibuixa mi rant a l’estrambòtic pinacle del Bolet una llaminera aresta. Escalada per primera vegada pels incombustibles Torras i Nubiola fou reoberta i rebatejada per un grup de sabadellencs que li donaren el nom que ha restat fins ara. L’escalada és absolutament lògica, aprofitant en…
Després d’una llarga aproximació s’arriba a un dels peus de via més especials de Montserrat, un bosc original que transporta irremeiablement a una època on el Massís no estava sotmès a la implacable pressió humana. Aurons, teixos i alzines conformen un espai reconfortant per a l’escalador abans d’enfrontar-se a l’arrogant mar de pedra que es…
Juntament amb l’Agulla Vista i l’Agulla del Miracle el Cor de Be completa aquesta trinitat d’agulles que dominen el pas entre els Frares i els Ecos. La via 2006 del Cor de Be és una variant d’entrada de l’Aresta Brucs que li afegeix un plus de dificultat. Tot i que el realment interessant d’aquesta ascensió…
Si alguna cosa té el vessant est de la cua del Bacallà (també anomenada l’Agulla Salvat-Papasseit), són les àmplies vistes cap a llevant, on s’intueixen els secrets més ben guardats dels Ecos, des de la majestuosa Roca dels Aurons, passant per la Vella o l’enigmàtic Cabrit. Així doncs sempre va bé trobar una excusa per…
A vegades la millor opció és quedar-se al bar fent un bon esmorzar, sobretot si la idea és anar a repetir aquesta via. Només se salva de la crema la primera tirada, un mur ben bonic. Un cop arribem al primer relleu ja podem baixar o continuar per la bonica i lògica Via Blava, perquè…
El vessant sud de la Roca Narieda, o el que és el mateix, el Tossal de Balinyó, esdevé un dels millors indrets per deixar-se caure quan les temperatures es desplomen. Encarat al sud i a recer dels gèlids vents del nord, la paret esdevé un agradable solàrium amb un calcari més que excel·lent. Malauradament no…
A la banda baixa de la Canal del Migdia s’alça discreta la Cajoleta, roca ascendida amb certa freqüència per la seva agradable Aresta Brucs. Però és al vessant est on es presenten els recorreguts més interessants. Aquesta cara, a diferència del vessant de migdia, es presenta vertical a la seva primera meitat, alhora que farcida…
Abans de la febre oberturista que patí Terradets a la dècada dels 80 l’Esperó Vidal-Farreny-Albir era una de les vies que albergava més dificultats de la paret. Repetint-la no deixa de sorprendre com a l’any 1975 3 nanos que cap d’ells arribava als 22 anys s’atrevien amb aquella línia tan agosarada i plena d’incertesa; sens…
L‘Aresta Cercamon és una escalada feréstega, amb una llarga aproximació de final embardissat, un equipament més aviat auster i un rocam a voltes mediocre. Enclavada al bell mig del Massís té la gràcia de guanyar un bon reguitzell d’agulles i alhora gaudir de la tranquil·litat pròpia de les raconades poc transitades. Totes les tirades són…
Tot just a l’esquerra de l’Urquiza-Olmo s’enfila la G.E.M. La visió des del peu de via pot fer arrufar el nas, no obstant, un cop guanyada alçada la via esdevé engrescadora, amb una bonica tirada de fissura i un mur final de traca. La via resta generosament equipada (16 cintes) i la roca és de…
La Montpart és una de les vies més clàssiques de la concorregut Gorro Frigi. Tot i aquesta etiqueta és un itinerari que es repeteix esporàdicament malgrat la baixa dificultat i la bona qualitat del rocam, i és que el personal prefereix les autopistes de parabolts que l’envolten i en algun punt la trepitgen descaradament. En…
La Raisam ens brinda una paleta amb tots els colors i matisos de la Nord de Frares. Hi trobarem roca bona i deplorable, una escalada amb predomini del lliure però també alguna secció d’artificial i la verticalitat tan característica d’aquest sector del Serrat. Força equipada per estar on està caldrà alguna peça a quasi totes…
La Quebrantahuesos és una vieta, dues tirades ens menen al cim de la Magdalena Superior en poc menys de 50 metres. No obstant això el primer llarg de corda és molt bonic, un flanqueig per sota l’evident sostre que domina aquest vessant, ens aboca de manera implacable al buit. Una altra cosa és l’equipament, que m’atreveixo…
A l’imaginari clàssic montserratí hi ha una sèrie de rutes que conformen una mena de camí cap al cum laude de l’escalada de finura: l’Aresta Brucs de la Vespa, la Cerdà de la Bessona Inferior, l’Aresta Arcarons i per descomptat la Sorolla del Dit. Ni molt menys són les vies més difícils del Massís però sí que…